QUAN DIGUEN MAGDALENA (per a la meua neta ANDREA)

     Quan diguen ¡Magdalena! no et recordaràs de la Santa que va derramar essències sobre els peus de Jesús i els va secar en els seus cabells, ni de qui va construir l'ermita junt al Castell Vell, ni del frufrú de les sinagües almidonades del teu vestit de llauradora, ni de la seda del teu ric devantal del vestit de gala, ni de la blonda blanca de la teua mantellina , ni de l'or i esmaragdes de les teues joyes de castellonera.

     El crit ¡Magdalena! és un brillant toc de campanes en el matí del Tercer Dumenge de Quaresma que et crida i crida a tots els castelloners a posar-se en marcha. "Por allí se van los carros/ a por el alba que viene/ en los naranjos de verde/ y en los almendros de blanco”. Ha naixcut el dia i al so que emet el campanar, homens i dones, molts en ch iquetes i ch iquets de la mà, i joves de totes les edats, front de l’Ajuntament, junt a la Catedral se reuneixen i en el clero i les autoritats davant manprenen el camí a Sant Roc de Canet, "farem mosset allí", per a seguir fins a l’Ermitori .

     La Tornà a la vesprada, en solemne Processó, és el recort de la baixada dels primers habitants al pla, a la ciutat recentment fundada, per a celebrar la Pasqua. Va ser nit fosca, havia plogut, i duyen fanals i els xiquets menuts lligats a les canyes que els servien de bastó.

     Tu i les teues amigues, que protagoniseu les Festes enguany sabeu que hi ha més, bous, balls, berenes, flors a la Verge de Lledó, mascletades , castells de focs artificials, bandes de música, Cavallers de la Conquesta, Moros d'Alqueria i moltes atres coses.

     En setanta cinc anys han canviat molt les Festes. En especial quan, a finals de la primera mitat del segle passat, En Manuel Segarra les redissenyà i van aparèixer les gayates monumentals. No podien ser més grans perqué els principals carrers de Castelló, per a on havien de desfilar, eren molt estrets. La nostra ciutat progressa i les nostres Festes també. Quan passen els anys i les vostres netes siguen dames i reines notareu, sens dubte, nous canvis.

     Pero una cosa no canviarà, el Tercer Dumenge de Quaresma, toquen o no les campanes, els castelloners canya en mà, després de despuntar el dia, enfilaran cap a l'ermita de Sant Roc, esmorzaran allí, pujaran al turó de la Magdalena i a la vesprada tornaran. Entraran en la ciutat en un fanal en la part alta de la canya duent als chiquets de la mà o lligats a la canya perqué no es perdren, ni obliden qui són, ni lo que han segut des que aixina ens ho va atorgar el Rei Don Jaume .

Llibret de la Gayata "Brancal de la ciutat", Febrero de 2007.